Els llits elàstics es poden classificar de diverses maneres, principalment segons els estàndards nacionals, les formes comunes, les formes, els usos i els mètodes d'instal·lació. D'acord amb l'estàndard nacional xinès GB/T 32611-2016 "Requisits funcionals i de seguretat i mètodes de prova per als llits elàstics de gimnàstica", els llits elàstics es poden classificar segons el seu tipus i mida de disseny de la següent manera: llits elàstics plegables (tipus I), llits elàstics tancats (tipus II), llits elàstics oberts (tipus II), llits elàstics petits{3} oberts, III{3} llits elàstics (tipus IV) i llits elàstics de tipus -de fossa (tipus V). Els llits elàstics públics comuns es poden dividir aproximadament en llits elàstics tradicionals-d'acer, llits elàstics combinats inflables i llits elàstics petits de salt de puent. Els parcs de trampolins utilitzen majoritàriament grans llits elàstics combinats, que solen estar equipats amb parets d'escalada, pistes de bàsquet, tobogans i estructures de teranyina. Els mini llits elàstics, també coneguts com a bouncers, són de mida reduïda i estan dissenyats per a la forma física interior i els esports de baix impacte; de vegades també són aptes per a nens petits. Els llits elàstics circulars guien de manera natural el saltador cap al centre durant un rebot, fent-los més segurs per als nens; Els llits elàstics rectangulars ofereixen rebots més alts i controlables, cosa que els fa més populars entre gimnastes i atletes.
Els llits elàstics es poden classificar segons el mètode d'instal·lació en llits-a terra i llits elàstics encastats. Els llits elàstics incrustats s'instal·len a ras de l'herba o el terra circumdants, donant com a resultat un aspecte més net i una major seguretat.
